Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona 1824 - Madrid 1901) és considerat un dels polítics i escriptors catalans més importants del segle XIX. En la seva condició de romàntic va dedicar bona part de la seva vida a l'estudi de la història nacional del seu país i a la defensa de la llengua i la identitat catalanes. Arran de la popularitat de les seves poesies dedicades a la Verge, Lo Trobador de Montserrat (un dels pseudònims de Balaguer) va formar part activa de la Renaixença i contribuí a la restauració dels Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou el primer mestre en Gay Saber.
Va establir llaços d'amistat amb Frederic Mistral i els felibres durant el seu exili a França a causa de la seva complicitat amb la conspiració liberal del general Prim. Com a investigador va fundar la càtedra d'història de Catalunya, des d'on va publicar la seva obra Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón. Balaguer fou l'autor de nombroses novel·les i drames teatrals. La seva obra més ambiciosa fou el drama èpic Los Pirineus, òpera que musicà Felip Pedrell.
Víctor Balaguer va ser un membre molt destacat de la maçoneria i, gràcies a la seva ideologia liberal, va format part, en quatre ocasions, dels governs de Madrid, on va ocupar els ministeris de Foment i d'Ultramar.