Del Nil a Catalunya. El llegat d’Eduard Toda

El descobriment d'Egipte per part d’Europa es va produir al llarg del segle XIX. Va ser aquesta, una apassionant aventura de la qual Espanya hauria estat totalment absent si no hagués estat per dos noms, corresponents a dues personalitats totes dues catalanes: el viatger i aventurer Domènec Badia i Leblich, més conegut com Ali Bey, i el diplomàtic i erudit Eduard Toda i Güell. El primer va visitar Egipte just després de l'expedició francesa dirigida per Napoleó Bonaparte a començaments del segle; el segon hi va residir cap a finals del mateix segle. [...] tots dos noms es van acabar unint gràcies a la tasca investigadora de Toda. Ara, però, és la trajectòria egiptològica d'aquest, prou mal coneguda, la que ens proposem resseguir, tot fent un recorregut per Egipte que segueix les seves petjades. Dr. Josep Padró (UB).
Els nostres Quixots

En l’exposició Els nostres Quixots trobareu una petita mostra de les edicions del Quixot que hi ha al fons de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. L’edició més antiga és de 1655 i la més moderna de 1933. Alguns dels Quixots de la mostra tenen especial rellevància, per exemple l’il·lustrat per Gustave Doré i la primera edició facsímil feta pel procediment de la fotolitografia per López Fabra el 1871. Del volum total d’exemplars, la majoria són del segle XIX, tot i que n’hi ha una desena del s. XVIII.
El segle XIX políticament [in]correcte

L'any 2002 la Biblioteca Víctor Balaguer va exposar una sèrie d'imatges d'humor polític procedents del seu fons, que després van ser recollides en un CD-ROM interactiu amb comentaris de cada imatge i informacions addicionals dels personatges que hi apareixen. A partir dels acudits podem obtenir informació històrica, recursos gràfics, tècniques de gravat... El resultat esdevé una mostra distesa del que entenem que pot donar de si un centre com la Biblioteca Víctor Balaguer.
Ingenios de la Isla de Cuba

Los ingenios : colección de vistas de los principales ingenios de azúcar de la Isla de Cuba és una obra que es llegeix mirant. La qualitat artística i litogràfica dels gravats d'aquest llibre, pertanyent al fons de la Biblioteca, permet que el lector pugui fer-se una idea molt real de l'arquitectura i el funcionament d'aquest tipus de fàbrica tan característic de la Cuba colonial.